Siempre feliz, estrena 6 de juliol
El divendres 6 de juliol estrenem “Siempre feliz”, àcida comèdia noruega de la debutant directora Anne Sewitzky.
Divertida, lleugera i amb un toc de crueltat, “Sempre feliç” és la història d’una persona que vol ser feliç contra vent i marea. Per tràgica i sense esperança que sembli la situació, ella segueix somrient. Kaja, interpretada per la jove actriu noruega Agnes Kittelsen, viu a través dels altres i vol ser com tothom, potser perquè manca d’una base per a si mateixa. La felicitat s’ha convertit en el seu motor, i l’alegria, en una estratègia de supervivència.
Premis
“Siempre feliz” va guanyar el Gran Premi del Jurat a la Millor Pel·lícula en l’edició del 2011 del Festival de cinema de Sundance. A la fi d’aquest mateix any, va obtenir el “Giraldillo d’Or” a la Millor Pel·lícula al Festival de Cinema Europeu de Sevilla “per mostrar un retrat de l’Europa contemporània a través de la vida de la gent ordinària, per explicar una història edificant i subtil sobre éssers humans i per celebrar l’amor i la calidesa en les relacions humanes com la cola que ho manté tot unit”.
La crítica opina
Primera carta còmplice oferta per aquesta pel·lícula noruega als espectadors mundials: dos temes musicals propis del folklore USA, “Over the rainbow” i “Amazing Grace”, sonen en moments concrets de l’òpera primera d’Anne Sewitzky, ja rebuda, amb sonores riallades, per allà on es projecta. I el que li ha de quedar de recorregut a una comèdia que, sense deixar d’explicar una infidelitat en tota regla, i tot el que això comporta, ho fa amb l’instrument d’un humor refrescant, i… líric, perquè d’això s’encarrega aquest divertit cor que enriqueix les accions dels protagonistes amb les seves bones dosis de sana ironia.
“Siempre feliz” és la història d’una noia que és una estajanovista de la felicitat: envoltada de neu i uns veïns que arriben de la ciutat per arreglar les seves diferències i, d’entrada, creure’s els més solidaris, guays i moderns del món. Total error: a la vida de Kaja pot ser que li faltin molts al·licients (i fins i tot sexe), però mai uns pesats amb aires de superioritat. Per això ella decideix gaudir del que li ve de gust, i solament seguir els dictats de la felicitat, que, si no està més enllà de l’Arc de Sant Martí… no ha d’estar molt lluny. (Pere Vall- Fotogrames- Julio 2012)
