Elefante blanco, estrena 13 de juliol

El divendres 13 de juliol estrenem l’última pel·lícula de Pablo Trapero, “Elefante blanco”, que va ser projectada en la Secció “Una certa mirada” en el Festival de Cannes.

El director Pablo Trapero cèlebre per les seves pel·lícules com “Mundo grua”, “El bonaerense”, “Leonera” i “Carancho”, és un dels màxims exponents del nou cinema argentí, sorgit a mitjans dels anys noranta. Les seves pel·lícules són de tall realista, retrata gent comú desenvolupant activitats quotidianes i destaca les injustícies del context soci-econòmic de la societat en la qual viuen els seus protagonistes.

La seva última pel·lícula “Elefante blanco” està protagonitzada per Ricardo Darín (“Nueve reinas”, “El hijo de la novia”, “El secreto de sus ojos”), Jérémie Renier (“Amantes criminales”, “El pacto de los lobos”, “El niño”) i Martina Gusman (“El bonaerense”, “La rabia”, “Leonera”), i tracta de la història d’amistat de dos capellans, Julián i Nicolás, que després de sobreviure a un intent d’assassinat per part de l’exèrcit durant el seu treball a Centreamèrica, s’assenten en una barriada de Buenos Aires per desenvolupar el seu apostolat  i labor social.

La crítica opina

En l’obra de l’argentí Pablo Trapero, des de la verista “Mundo grua” (1999) fins a la molt noir “Carancho” (2010), conviuen la mirada d’un autor arrelat al cinema social i el pols visceral d’un artesà interessat pel gènere. Una dualitat que emergeix de nou en “Elefante blanco”, la nova pel·lícula del director de “Leonera” (2008).
Així, a nivell temàtic, el film submergeix a l’espectador en les profunditats d’una vila marginal de Buenos Aires, on un grup de bons samaritans intenten combatre els mals del narcotràfic i la corrupció política i eclesiàstica. Mentre, a nivell formal, Trapero mou la càmera de forma instintiva i amb ímpetu coreogràfic caçant al vol tant la bullícia del barri com el cabal d’emocions que ens descriu el relat.  (Manu Yañez- Fotogramas)